«Feria de Játiva, 1939-2009» TONI CUCARELLA

Torna la Fira amb una programació pròpia de Villabotijos de Abajo. Sense músics i cantants de casa nostra, tots forasters. I molt ben pagats, per cert. Els més moderns i els més amoixamats. La Fira de Xàtiva és “diferente”. Però no ho és “desde siempre”, només des que governa l’autoodi del PP, que és continuïtat de l’odi antivalencià del franquisme. Ací només actuen «artistas españoles». Els qui ho fan en la llengua dels valencians com cal, en català, són considerats “desafectos” a l’actual règim espanyolista, castellanòfil. Així doncs, mentre a Xàtiva mane l’inefable Alfonso Rus, a la Fira no hi actuarà la Gossa Sorda, Obrint Pas, Gent de Desert, Pau Alabajos, Clara Andrés, Miquel Gil o Al Tall, ni Raimon ni Feliu Ventura. I els nostres compatriotes del nord o de les Illes, menys encara si no els pot veure ni en pintura de mascara. «¡A los catalanes, ni agua!», va sentenciar en un altre dels seus cèlebres brams d’ase. I a mi m’ha recordat aquell altre bram catalanofòbic de Martínez de Galinsoga: «¡Los catalanes son una mierda!». Però si l’anticatalanisme dels castellans és secular xenofòbia, l’anticatalanisme valencià és la màscara eficaç que s’han creat per fer-se passar pels més patriòtics defensors de la “valencianía”, no obstant siguen còmplices actius de la nostra castellanització. L’odi cap a la nostra cultura, com he apuntat adés, no és cosa d’ara. L’any 1939, Año de la Victoria, el franquista Giménez Caballero escrivia açò: «A ti, Valencia, era casi ya de un siglo que te venía susurrando al oido esa celestina inmunda que se llama la Democracia […] Como a Cataluña y Vasconia te empezaron a halagar tu vanidad femenina con versos de juegos florales, con zalamerías de lengua vernácula […] Poco a poco, esa celestina de la Democracia té fue apartando de tu huerta, de tus quehaceres honestos y nacionales, del hogar de tu madre española.» Al llibret de l’any 1939, Año de la Victoria, s’hi fa una crida al visitant de la Fira en aquests termes: «…te ofrecemos el carácter hidalgo de nuestro pueblo que sabe unir a su orgullo de raza levantina, el corazón de noble castellano…» Hi afegim, d’aquell mateix any infaust, aquesta lloa de Galinsoga; «…todos los españoles debemos hacer tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que, hablando, naturalmente, en el idioma nacional, ha impuesto su Victoria...» Torna la Feria de Játiva, amb el criminal Francisco Franco, Caudillo de España por la Gracia de Dios, encara d’alcalde perpetu. «¡Arriba España¡», que va exclamar Alfonso Rus, «raza levantina, corazón castellano».

La música i els debats, protagonistes de la I Trobada comarcal de col·lectius socials de La Costera

ls passats dies 7 i 8 d’agost va tenir lloc a Barxeta la I Trobada comarcal de col·lectius socials, sota el lema “La Costera, viva i combativa!”, organitzada pel CSA La Lloca i per l’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera.

El divendres a la vesprada va tenir lloc la presentació dels col·lectius organitzadors a la casa de la cultura; la presentació va donar pas a un debat al voltant de la situació i les perspectives de l’Esquerra Independentista a Barxeta i la comarca. A la nit la cançó d’autor fou la protagonista amb l’actuació del tarragoní Josep Romeu, que davant d’una cinquantena de persones va interpretar els seus temes i també una sèrie de versions que van arrancar els aplaudiments i la complicitat del públic assistent.

Dissabte tenien lloc els plats més forts de la trobada. A la vesprada va tenir lloc la taula rodona de col·lectius de la comarca, en la qual van participar durant més de dues hores una quarantena de persones d’arreu de la comarca, que van explicar les experiències i van posar en comú diferents estratègies dutes a terme a la comarca ( la lluita contra l’Alta Tensió o la lluita contra urbanitzacions o el propi abocador a Moixent, per exemple) i diferents propostes. Aquesta trobada va servir per acordar la coordinació entre totes les organitzacions que treballem en l’àmbit de la defensa de la terra; això és plasmarà en futures accions davant l’amenaça més immediata que afecta la comarca: el macroabocador de Llanera.

Tot seguit va tenir lloc un sopar de germanor a la Plaça del poble en el qual van participar una cinquantena de persones i va servir per continuar teixint complicitats i xarxa entre totes les persones.

Finalment van tenir lloc els concerts que havien de tancar aquesta primera trobada. El primer en eixir a l’escenari fou el cantaor Pep el Botifarra, que davant de més de 150 persones va arrancar les rialles i els aplaudiments del públic. A Pep el va seguir el grup comarcal 1000 batalles, amb la seua cançó d’autor, i els grups convidats Skalissai, Auxili i Donant pel Sak, que van fer botar, ballar i gaudir a tot el públic que des de diferents punts de la comarca i comarques veïnes s’havia desplaçat fins a la xicoteta localitat de Barxeta.

Des de La Lloca i l’Escarot valorem molt positivament aquesta I Trobada comarcal, perquè hem aconseguit començar el camí de la coordinació i la xarxa comarcal de col·lectius com a agent bàsic i element imprescindible per a respondre a totes les agressions que sofreix el territori i les persones que en ell habitem.

La Costera, viva i combativa!
La lluita continua!

De llop i Gossos

Les cultures anomenades modernes, a tot l’Holàrtic han tingut com a bocs expiatoris dins la fauna diversos animals relacionats amb la nit, el bosc, el misteri; en definitiva, amb la “maldat” demoníaca. Tot açò és fruit del supremacisme imposat per les religions del Llibre que malauradament hem hagut de patir els darrers 2000 anys.
Entre aquestes “salvatgines” podem incloure tota mena de serps, còrvids, mussols i òbiles, ratpenats, fèlids, cabres i, particularment, el llop. Si bé tots aquests animals es distingeixen per la dificultat en la seua domesticació i aprofitament econòmic, i, per tant, en impossibilitat per a ser sotmesos a la “superioritat” humana i divina. En el cas del llop la seua “rebel•lia” ha estat castigada amb la persecució i l’extermini sistemàtics més intensos que s’han donat a tot l’Holàrtic. Val a dir que a Diània ja fa un segle que fou eliminat, i que, ara per ara, als Països Catalans només hi ha una recent i incipient població a la serra del Cadí i a la zona del Canigó. Aquest odi irracional i prepotent ha estat donat pel fet que el mateix llop ha oferit als humans un dels servidors més mesells que hom puga trobar: el gos. Que tot i ser sang de la seua sang n’és l’antítesi, si no biològica sí etològica i filosòfica de l’essència llibertària del llop. Ningú no odia tant el llop com el gos del pastor. Potser fins i tot més que el mateix pastor. El gos mesell i servil ha estat ensinistrat per a perseguir i aniquilar el seu germà lliure i digne.
Els humans prepotents no deixen mai de reproduir les seues misèries sobre ells mateixos i els qui els envolten. Nosaltres, els humans humils i dignes, sempre reivindicarem el Llop. A efectes del comportament polític humà, el gos pacta, el Llop reinvindica, lluita.
No a l’alta tensió, no als trasvasaments, no als macroabocadors. Ni ací, ni enlloc.

Vergonya d'Esquerra Unida

“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: un crit exigint dignitat.

Vuit-cents anys després, el mateix sentiment d’indignació és compartida per molts barxetants després d’assabentar-se que el passat dia 22 de juny els regidors d'EU, entre ells l'alcalde de Barxeta, no donava suport a la moció en la què es pretenia condemnar les declaracions fetes per Alfonso Rus en les que va dir “gilipolles” als professors que diuen “aleshores” o “gairebé” i en les que va amenaçar en “rematar-los”.

Per més escarni l’alcalde de Barxeta és mestre d’una escola pública, i a més a més, en les innombrables aparicions públiques com a màxim responsable de l’ajuntament ha fet servir les paraules que tant odia el president de la diputació. Resumint senyor alcalde, per si no sabia sobre que anava la moció, es tractava de condemnar la irresposabilitat i els mals afers d’un polític que li ha dit a vosté, senyor alcalde, “gilipolles” i que si fóra per ell “el remataria”!!

Però no ens deixem enganyar, la decisió dels regidors d’EU no és fruit de la ignorància o el menyspreu per el valencianisme sinó que és fruit de la conxorxa amb els regidors i la cúpula diputacional del PP. Però quins valors morals volen transmetre a la ciutadania aquestos dirigents, si qualsevol polític ens pot insultar i amenaçar impunement?. La dignitat està per damunt de tot, senyor alcalde.

Vergonya, cavallers, vergonya!

Exposició de la València Modernista: 100 anys

L'ajuntament valencià ha commemorat recentment els 100 anys de l'Exposició de la València Modernista amb tot un seguit d'actes on no ha mancat ni la polèmica ni el mal gust: les invitacions cursades pel govern de Rita Barberá han exclòs el català i això ha motivat la protesta de la família del poeta Maximilià Thous, autor de la lletra de l'Himne de l'Exposició i actualment himne oficial del País Valencià segons l'Estatut d'Autonomia pactat pels partits majoritaris PP i PSOE. La família ha arribat a demanar l'empara de la Societat General d'Autors d'Espanya per tal d'exigir a l'ajuntament valencià que no utilitze l'himne "sense tro ni so" i recordant la tasca envers la normalització lingüística del poeta valencià.

El mestre compositor Serrano s'inspirava en la Marxa de la Ciutat anònima del s.XVI que, encara ara, sona en les solemnitats institucionals de l'ajuntament del cap i casal, com la processó cívica del 9 d'octubre o els actes religiosos on l'Ajuntament assisteix oficialment i en dies senyalats s'interpreta des del carilló de la seu del consistori. Una frase musical que emmarca l'esmentat himne en la tradició musical de la ciutat i que a hores d'ara identifica sentimentalment el patriotisme de molts valencians. La lletra, però, és un clam a la submissió del poble valencià respecte al nacionalisme espanyol, fruit de les vicissituds històriques per tots conegudes.

La polèmica sobre l'oficialitat de l'himne no és nova. Ja en la dècada dels 70, en l'anomenada "Guerra de les banderes" va fer escriure rius de tinta de partidaris -posicionats en les tesis blaveres i secessionistes)-i retractors -que argumentaven des de la història i la coherència la inoportunitat del text, que no pas de la melodia.

El nacionalisme català del sud ha mantingut fins avui un pols amb les institucions per tal de reclamar el reconeixement de la Muixeranga d'Algemesí com a himne nacional del País Valencià. Milers de valencians encara ara no s'aixequen respectuosament quan sona l'Himne de l'Exposició en actes oficials i concerts de les Bandes de Música en senyal de rebuig i disconformitat per l'oficialitat que ha adquirit la peça musical.

Darrerament hem assistit a l'última claudicació política en la qüestió: el Bloc Nacionalista Valencià aprovava, en Congrés Nacional, una ponència política en la que explícitament es reconeix la peça com a himne i acaten l'oficialitat que li atorga l'Estatut pactat pels partits de tall nacionalista espanyol, tot i demanar la cooficialitat d'altres peces com la Muixaranga o El Cant de Lluita, tot un viratge històric i estratègic del pseudonacionalisme que representa aquest partit a les comarques del sud, fruit de l'anomenada "tercera via" que poc a poc ha anat calant.

La bellesa melòdica i rítmica de la peça desdiu, si més no, d'un text que comença "ofrenant noves glòries a Espanya" perdent qualsevol legitimitat patriòtica i falsejant la realitat històrica que vincula els tres territoris de parla catalana que hui anomenem Països Catalans. Si a això li afegim la guerra bruta duta a terme des de les cavernes de la ultradreta valenciana, s'aconsegueix el "còctel molotov”" llançat des de l'espanyolisme a les entranyes del sentiment patriòtic valencià.

Vicent Company i Sancho
La Valldigna, Països Catalans

Editen les Rutes de Senderisme de Barxeta (La Costera)

El GdMV, Grup de Muntanya Valldigna, en col·laboració i amb el finançament d'aquest ajuntament de La Costera, ha editat un fullet sobre les rutes de senderisme del terme municipal, les rutes discorren per les serres de la Corsa i de Requerna, la senda es denomina PR-CV 366.

L'objectiu es aconseguir amb este i futurs projectes arribar a enllaçar una gran xarxa de senders, així com engrandir l’oferta de rutes senderistes existents, entre les comarques de la Valldigna, la Costera i la Vall d’Albaida.

Quatretonda, Pinet, Benigànim, Genovès i Simat de la Valldigna ja estan conectades per la xarxa senderista amb Barxeta

Els recorreguts del sender tenen la seua eixida i arribada des de La mateixa població de Barxeta, discorre pel camí històric dels Censals, passant per zones d’un elevat interès mediambiental i paisatgístic com son: el pou de Ramonet l'Esquilador, font de la Pedrusca, Alt de la Corsa i de la Malladeta i pels barrancs de la Parra i el barranc del Portitxol. La senda PR-CV 366 amb les seues variants i derivacions compta amb l’homologació de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana.

En el fullet vénen detallats tots els itineraris de la localitat, així com també s'han reflectit les connexions amb les poblacions de la contornada, Quatretonda, Pinet, Benigànim, Genovès i Simat de la Valldigna, esta ultima connectarà amb totes les principals sendes existents de la Valldigna.

EL PP DE SIMAT DE LA VALLDIGNA VOTA EN CONTRA D'UNA MOCIÓ QUE PRETENIA MOSTRAR EL REBUIG DE L'AJUNTAMENT DAVANT LES DECLARACIONS DE ALFONSO RUS

LA MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS DEL PSPV-PSOE DE SIMAT DE LA VALLDIGNA, BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ, ESQUERRA REPUBLICANA I ESQUERRA UNIDA ÉS LA QUE ES MOSTRA A CONTINUACIÓ:

En unes declaracions realitzades en un míting del seu partit en la ciutat de Xàtiva el passat 25 d'abril l'alcalde popular titlava de "gilipollas" a aquells professors que deien "gairebé" i "aleshores" i que hi havia que "rematar-los", estes expressions han sigut condemnades per diferents sectors de la societat civil com a docents, sindicats i la Universitat de València, declaracions que a ulls de qualsevol persona democràtica i de raó, li han de resultar intolerables, i més en un estat de dret i democràtic, com en el que vivim.

Per això, els sotasignants, majoria dels representants d'aquest ajuntament democràtic, volen fer palés el seu rebuig davant aquestes declaracions d'un home, que no sols representa a un poble, sinó que a més és el president de la Diputació de València. Un polític que hauria de lluitar per la concòrida dels valencians, als que ell en certa mesura representa i que tot al contrari, dividix i insulta.

Per la qual cosa,

Aquest Ajuntament de Simat de la Valldigna,

Demana,

Les disculpes públiques immediates del President de la Diputació de València, i en cas contrari, la seua dimissió.

Que aquesta moció siga enviada al President de la Diputació de València i a la resta de grups polítics representants en la mateixa institució.


Simat de la Valldigna a 14 de maig de 2009


Signat: